Descobrint el món

Monday, April 16, 2007



9.1 Punta Hannah (Jordi)


El dia 15 de febrer vam poder anar a descobrir un lloc nou, Punta Hannah. Per això vam fer una excursió en zodiak de 11 km, ja que aquesta zona tot i que se situa davant de la base, està lluny. El lloc és força “paradisíac” ja que es bàsicament una platja gairebé deserta on es poden trobar nombrosos animals, entre ells: “petrells gegants”, elefants marins i per suposat els nostres amics els pingüins.

El día 15 de Febrero pudimos ir a descubrir un nuevo lugar, Punta Hannah. Para ello hicimos una excursión en zodiak de 11 km, ya que esta zona aunque se encuentra enfrente de la base, esta lejos. El lugar es bastante “paradisíaco” ya que es básicamente una playa prácticamente desierta donde se pueden encontrar numerosos animales, entre ellos: petreles gigantes, elefantes marinos y por supuesto nuestros amigos los pingüinos.

9.2 Mi “reino” por un día – 2º Baño


El dia 16 de febrer i degut a que part de la gent va marxar d’excursió a Punta Hannah (aquells que no van poder-hi anar el díia 15), em vaig trobar en la situació de que per unes hores vaig ser “responsable” de la base. En total 7 persones ens vam quedar treballant i gaudint d’un magnífic dia de sol. Per això i per celebrar-ho vaig fer el meu segon bany antàrtic i vam dinar a l’aire lliure.

El día 16 de Febrero y debido a que parte de la gente se fue de excursión a Punta Hannah (aquellos que no pudieron ir el día 15), me encontré en la situación de que por unas horas fui “responsable” de la base. En total 7 personas nos quedamos trabajando y disfrutando de un magnifico día de sol. Por ello y para celebrarlo hice mi segundo baño antártico y comimos al aire libre.

9.3 La despedida

Finalment aquesta experiència arriba al seu final i per acabar vaig decidir fer la meva darrera excursió a la pingüinera de Caleta Argentina (no podia marxar sense acomiadar-me dels pingüins que havia vist des de que eren ous). La veritat és que han canviat moltíssim, ara ja son totalment independents.
Pel demés, els últimes dies han estat un no parar de revisar i empaquetar coses, fer informes i anar tancant els diferents habitacles que ja no utilitzàvem.
El darrer dia és el més estressant ja que tot es basa en començar a primera hora amb l’embarcament de totes les coses que queden per endur-se (entre elles tot el nostre equipatge) i procedir amb el tancament de la base. Tot i que sembla fàcil, el tancar l’aigua, el gas i l’electricitat no és tan senzill ja que hem de deixar-ho tot preparat per que aguanti l’hivern i pugui ser activat ràpidament en la següent campanya.
La darrera cosa és pujar al vaixell i acomiadar-se de la base que és nostàlgic ja que després de 4 meses vivint en ella és una mica trist “abandonar-la”, però la part bona és que suposa que aviat veurem als nostres éssers estimats. Això sí, abans ens esperen 5 dies de vaixell i diversos avions per arribar a casa.

Por últim només em queda agrair l’esforç i la perseverança a quin tant estimo i que tant ha patit durant aquests llargs 5 mesos. T’estimo Eve.

Finalmente esta experiencia llega a si fin y para acabar decidí hacer mi ultima excursión a la pingüinera de Caleta Argentina (no podía irme sin despedirme de los pingüinos que había visto desde que eran huevos). La verdad es que han cambiado muchísimo, ahora ya son totalmente independientes.
Por lo demás, los últimos días han sido un no parar de revisar y empaquetar cosas, hacer informes e ir cerrando los diferentes habitáculos que ya no utilizamos.
El ultimo día es el mas estresante ya que todo se basa en comenzar a primera hora con el embarco de todas las cosas que quedan por llevarse (entre ellas todo nuestro equipaje) y proceder con el cierre de la base. Aunque parece fácil, el cerrar el agua, el gas y la electricidad no es tan sencillo ya que tenemos que dejar todo preparado para que aguante el invierno y pueda ser activado rápidamente en la siguiente campaña.
Lo último es subir al barco y despedirse de la base lo cual es algo nostálgico ya que después de 4 meses viviendo en ella es algo triste “abandonarla”, pero lo bueno es que ello supone que pronto veremos a nuestros seres queridos. Eso si antes nos esperan 5 días de barco y varios aviones para llegar a casa.

Por último sólo me queda agradecerle el esfuerzo y la perseverancia a quien tanto quiero y que tanto ha sufrido durante estos largos 5 meses. Te quiero Eve.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home