![](http://photos1.blogger.com/blogger/3316/4124/320/01Drake.jpg)
El paso del Drake (Jordi)
Per fi després de diversos dies a Puerto Williams el dia 8 de novembre vam sortir a la mar en direcció al Drake. La nostra entrada estava prevista cap a mitja nit i les condicions apuntaven a que només enganxaríem la cua de la turmenta que s’estava produint, i ens podríem colar abans de la nova tempesta que s’acostava. Cap a les 18.00 va començar a plovisquejar i a baixar la temperatura de manera considerable, i cap a les 22.00 va començar el moviment... i amb ganes. A les 2.00 la cosa estava al màxim amb onades de 7 i 8 metres, cosa que pers aquells que no es facin a la idea, jo vaig fer dos bots al llit sense arribar a tocar-lo. Com és de lògica un servidor no va dormir res en tota la nit ja que a part del “centrifugat “ personal, la llum del bany no va para d’encendre’s i apagar-se de gent que hi entrava a... –nota de la traductora: em solidaritzo amb els tralladors-. No em vaig aixecar del llit fins les 19.00 cosa que em va suposar menjar i beure estirat al llit per evitar mals majors, amb la tonteria em vaig passar gairebé 24h al llit sense dormir. Per sort les previsions van ser correctes i després d’aquestes 24h mogudetes va arribar la calma relativa (en un vaixell realment mai hi ha calma) permetent-nos creuar el Drake sense més incidències.
Por fin después de varios días en Puerto Williams el día 8 de noviembre salimos a la mar en dirección al Drake. Nuestra entrada estaba prevista hacia la media noche y las condiciones apuntaban a que solo pillaríamos la cola de la tormenta que se estaba produciendo y nos podríamos colar antes de la nueva tormenta que se avecinaba. A eso de las 18:00 empezó a lloviznar y a bajar la temperatura de manera considerable, y a eso de las 22:00 empezó el meneo...y con ganas. A las 2:00 la cosa estaba al rojo vivo con olas de 7 y 8 metros, lo cual para aquellos que no se hagan a la idea de lo que supone, yo pegué dos botes en la cama sin llegar a tocarla. Como es lógico un servidor no durmió nada en toda la noche ya que aparte del "centrifugado" personal, la luz del baño no paro de encenderse y apagarse de gente que entraba a ...
No me levante de cama hasta las 19:00 lo cual me supuso comer y beber estirado en la cama para evitar males mayores, a lo tonto me pase casi 24 en la cama y sin dormir.
Por suerte las previsiones fueron correctas y tras estas 24 horas moviditas llego la calma relativa (en un barco realmente nunca hay calma) permitiéndonos cruzar el Drake sin mas incidencias.
El día 10 a eso de las 23:00 llegamos a la bahía de Livingston donde fondeamos para pasar la noche y desembarcar al día siguiente.
Per fi després de diversos dies a Puerto Williams el dia 8 de novembre vam sortir a la mar en direcció al Drake. La nostra entrada estava prevista cap a mitja nit i les condicions apuntaven a que només enganxaríem la cua de la turmenta que s’estava produint, i ens podríem colar abans de la nova tempesta que s’acostava. Cap a les 18.00 va començar a plovisquejar i a baixar la temperatura de manera considerable, i cap a les 22.00 va començar el moviment... i amb ganes. A les 2.00 la cosa estava al màxim amb onades de 7 i 8 metres, cosa que pers aquells que no es facin a la idea, jo vaig fer dos bots al llit sense arribar a tocar-lo. Com és de lògica un servidor no va dormir res en tota la nit ja que a part del “centrifugat “ personal, la llum del bany no va para d’encendre’s i apagar-se de gent que hi entrava a... –nota de la traductora: em solidaritzo amb els tralladors-. No em vaig aixecar del llit fins les 19.00 cosa que em va suposar menjar i beure estirat al llit per evitar mals majors, amb la tonteria em vaig passar gairebé 24h al llit sense dormir. Per sort les previsions van ser correctes i després d’aquestes 24h mogudetes va arribar la calma relativa (en un vaixell realment mai hi ha calma) permetent-nos creuar el Drake sense més incidències.
Por fin después de varios días en Puerto Williams el día 8 de noviembre salimos a la mar en dirección al Drake. Nuestra entrada estaba prevista hacia la media noche y las condiciones apuntaban a que solo pillaríamos la cola de la tormenta que se estaba produciendo y nos podríamos colar antes de la nueva tormenta que se avecinaba. A eso de las 18:00 empezó a lloviznar y a bajar la temperatura de manera considerable, y a eso de las 22:00 empezó el meneo...y con ganas. A las 2:00 la cosa estaba al rojo vivo con olas de 7 y 8 metros, lo cual para aquellos que no se hagan a la idea de lo que supone, yo pegué dos botes en la cama sin llegar a tocarla. Como es lógico un servidor no durmió nada en toda la noche ya que aparte del "centrifugado" personal, la luz del baño no paro de encenderse y apagarse de gente que entraba a ...
No me levante de cama hasta las 19:00 lo cual me supuso comer y beber estirado en la cama para evitar males mayores, a lo tonto me pase casi 24 en la cama y sin dormir.
Por suerte las previsiones fueron correctas y tras estas 24 horas moviditas llego la calma relativa (en un barco realmente nunca hay calma) permitiéndonos cruzar el Drake sin mas incidencias.
El día 10 a eso de las 23:00 llegamos a la bahía de Livingston donde fondeamos para pasar la noche y desembarcar al día siguiente.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home