Descobrint el món

Tuesday, November 07, 2006















Punta Arenas (Jordi)

Després de 3 anys he tornat a Punta Arenas, la ciutat més austral de Xile (una mica discutible). És una població aparentment no gaire gran on hi viuen unes 120000 persones. En general és una ciutat tranquil·la on es pot trobar gairebé de tot (la única cosa que no he vist són cinemes) i on hi destaca la quantitat de jovent en edat escolar que s’hi veu y la quantitat de gossos sols o abandonats que hi ha pels carrers (força trist).
El clima no és gaire dolent ja que no hi neva gaire, el problema més gran és que és molt canviant, en mitja hora es pot passar de tenir sol a ennuvolar-se i caure aigua-neu, que bufi vent i després que torni a fer sol (un va de bòlid posant-se i traient peces de roba).
Del que sí m’he fixat és que comencen a estar força conscienciats de la radiació UV i el forat de la capa d’ozó (que per cert arriba a la posició) – nota de la traductora: no entenc la frase entre parèntesis - En els canals de televisió propis d’aquesta àrea solen emetre anuncis al llarg del dia que recomanen cobrir-se el cap i els braços, així com dur ulleres de sol.
Per la resta, la ciutat no és gaire interessant, destacar en el centre una zona d’edificis públics i privats de caràcter colonial que estan força cuidats i, en mig, un parc. La resta, a excepció d’alguns hotels i botigues, són cases unifamiliars que a mida que ens allunyem del centre són més simples, arribant a ser de xapa (quin fred!).

Después de 3 años he vuelto a Punta Arenas, la ciudad más austral de Chile (algo discutible). Es una población aparentemente no muy grande en la cual viven alrededor de una 120000 personas. En general es una ciudad apacible donde puedes encontrar casi de todo (lo único que no he visto son cines) y en la cual me destacan la cantidad de juventud en edad escolar que allí se ve y la cantidad de perros sueltos o abandonados que hay por las calles (algo bastante triste).
Su clima no es muy malo ya que no es que les nieve mucho, sino que el mayor problema es que es muy cambiante, en el plazo de media hora puedes pasar de tener sol a nublarse y ponerse a caer agua-nieve, que sople en viento y vuelva a hacer sol (uno va de cabeza poniéndose y sacándose piezas de ropa).
Lo que si me he fijado es que empiezan a estar bastante concienciados con el tema de la radiación UV y el agujero de la capa de ozono (que por cierto llega hasta su posición). En los canales de televisión propios de este área suelen emitir anuncios a lo largo del día recomendándoles que procuren cubrirse siempre la cabeza y los brazos, así como llevar gafas de sol.
Por lo demás la ciudad no es muy interesante, destacar en el centro una zona de edificios públicos y privados de carácter colonial que están bastante cuidados y en medio de ello un parque bastante cuidado. El resto a excepción de algunos hoteles y tiendas, son casas unifamiliares que a medida que nos alejamos del centro van siendo mas simples, llegando a ser de chapa (vaya frío).



El meu viatge

Després de 32 hores de viatge, ja que vam perdre l’enllaç de Santiago de Chile – Punta Arenas i ens hi vam haver de quedar 8 hores, vaig arribar el 31 d’octubre cap a la 1 de la matinada hora local a l’hotel Punta Arenas - nota de la traductora: un nom ben original – amb 2ºC i a sobre plovia.
Aquí vam parar durant 3 dies per poder acabar de comprar certes coses de cuina i material en general, així com per fer una darrera reunió preparatòria prèvia a l’arribada a la BAE (i també per poder rebre les maletes tots aquells que les havien perdut, com de costum, durant el viatge).
Finalment el dia 3 de novembre a les 18h ens vam disposar a abandonar terres xilenes en direcció al canal del Beagle, per després creuar el Drake i així arribar a l’Antàrtida. L’únic problema era que els pronòstics de previsions meteorològiques deien que s’acostava una borrasca que podia durar 3 o 4 dies, cosa que en aquestes latituds sol implicar vent, o sigui, mala mar amb onades molt grans.

Mi viaje

Tras 32 horas de viaje ya que perdimos el enlace de Santiago de Chile-Punta Arenas y tuvimos que estar 8 horas allí, llegue el día 31 de Octubre a eso de la 1 de la mañana hora local al hotel en Punta Arenas, con 2 grados y encima estaba lloviendo.
Aquí paramos durante 3 días para poder acabar de comprar ciertas cosas de cocina y material en general, así como para realizar una ultima reunión preparatoria previa a la llegada a la BAE (bueno también para poder recibir las maletas todos aquellos que se las han perdido -lo normal- durante el viaje).
Al fin el día 3 de Noviembre a las 18 horas nos dispusimos a abandonar tierras Chilenas con dirección al canal del Beagle, para después cruzar el Drake y así llegar a la Antartida. El único problema era que los pronósticos de previsiones meteorológicas nos decían que se avecinaba una posible borrasca que podría durar 3 o 4 días, lo que en estas latitudes suele implicar viento o lo que es lo mismo mala mar con olas bastante grandes.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home